Jo, Júlia és la història d’una dona extraordinària —filla mitjana de tres germans, l’Andreu el gran i la Roser la petita— que commou i encoratja. Comença a Santiago del Campo, el poble de Càceres dels seus pares, la Carme i en Fèlix; passa per Barcelona i Berga, entre altres localitats catalanes. Allà, a Santiago del Campo, la vida s’obre pas a través de la Júlia, però s’ensorra amb la mort del seu pare Fèlix quan la Júlia té nou anys. La història finalitza ben entrada la seixantena de la protagonista, a Palamós. El retrat costumista de l’època, la falta de recursos econòmics, la dictadura franquista amb totes les seves restriccions i el paper de la dona reclòs i reduït a l’absurd, amb total pèrdua del seu poder, en contraposició a un pensament lliure, bondadós i massa avançat; el de la Júlia. L’enigma dels Joseps —homes despòtics, egoistes i infidels—, la mà negra d’un ésser proper i estimat i la traïció familiar. Aquest és el marc per on discorre aquesta novel·la, que de tan real sembla fictícia. Jo, Júlia és renéixer de les cendres d’una dona a qui, sense adonar-se’n, li han pres la identitat. És un crit a la llibertat, a ser dones completes, madures i independents. «Transcriure la vida de la Júlia ha sigut tan apassionant com emocionant. I dic emocionant en el sentit emotiu; una història corprenedora. Captar els sentiments i les emocions de la protagonista, posar-me a la seva pell per transmetre al lector la màxima comprensió i enteniment… Gràcies, Júlia, per aquesta oportunitat. Us convido a fer-ne una lectura curosa, serena i sense judicis.», comenta l’editora.